La pràctica del busseig en la vessant esportiva, professional, científica o militar, ha experimentat un increment important en els últims anys, principalment en les modalitats del busseig en apnea i amb escafandre autònom.

Existeixen molts factors que contribueixen a la mort d’un bussejador que l’investigador ha de tenir en compte. L’estudi d’aquestes morts ha d’incloure sempre una metodologia de treball multidisciplinari, amb una investigació tecnicopolicial i medicoforense protocol·litzada i altament qualificada per donar respostes a les exigències d’un procés judicial.

Josep Maria Casadesús i Valbí.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Lleida. Màster oficial en Biologia Molecular i Biomedicina per la Universitat de Girona. És metge forense actualment a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (Divisió de Girona). És professor associat del Departament de Ciències Mèdiques de la UdG i membre del Grup de Recerca NEOMA. Professor consultor de Medicina Legal i Forense de la UOC.

Fernando Aguirre Lirón.

Primer Cap i Cap del Grup d’Especialistes en Activitats Subaquàtiques de la setena Zona de la Guardia Civil amb base a l’Estartit (Comandància de Girona). Diplomat Superior en Criminologia per la UB. Acreditat com a Formador de Formadors per l’Institut de Ciències de l’Educació (Universitat Politècnica de Catalunya). Màster Europeu en Formador de Formadors, Metodologia i Gestió d’empresa (UPC). Formador de Bussejadors i Tècnics en Busseig Esportiu  de la Federació Espanyola d’activitats Subaquàtiques.