Fontserè era un artista capaç de destacar en qualsevol àmbit. Reeixia en tot el que es proposava. Tenia una capacitat camaleònica. Potser era la seva visió escenogràfica, capaç de preveure l'efecte que causarien les seves obres, de veure-ho tot des de fora, en conjunt. On va destacar realment, i on va marcar diferències, va ser en l'escriptura de memòries. Els seus tres llibres són excepcionals, sobretot Un exiliat de tercera. 

Tenia l'afany d'explicar sempre la història dels més humils, dels protagonistes de la història "petita" en front de la gran història.