El fenomen televisiu Eufòria i, alhora, el sorgiment d’una nova escena musical, amb noms com Lildami, The Tyets, Figa Flawas, Julieta, etc. —que abracen estils musicals que van des del pop urbà fins a la música electrònica, passant pel trap, el hip-hop o el dancehall, entre altres sons—, han ajudat a normalitzar el fet de cantar en català. Però és gaire normatiu, aquest català? Realment l’ús social de la llengua s’expandeix en detriment de la qualitat de la llengua? Hi ha un sol model de català normatiu, apte per a tots els usos?

Parlarem sobre el registre lingüístic que utilitzen aquests joves músics per expressar-se i sobre el paper de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans en l’equilibri entre el català normatiu i el català del carrer.

Pau Guillamet, Guillamino, és músic, productor i promotor musical. La seva música beu de nombrosos corrents de l'electrònica però és un artista obert a múltiples corrents i experiències com les seves col·laboracions amb el poeta Josep Pedrals o l'artista Marcel·lí Antúnez.Com a divulgador i promotor, dirigeix artísticament El Desconcert d’iCat amb concerts arreu del territori, i presenta el programa KIDS XS a Catalunya Ràdio. Com a promotor i  productor, treballa amb artistes emergents de músiques urbanes, ha impulsat KLK, el primer concurs musical de joves talents de música urbana en llengua catalana amb el suport del Carnet Jove, i també ha programat tallers pedagògics de Tik-Tok arreu de Catalunya, amb el Tik-Toker número 1 en català, Walter Capdevila.

Míriam Martín Lloret és filòloga i assessora de llengua a l’Optimot, el servei de consultes lingüístiques que ofereix la Secretaria de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. També ha col·laborat en diferents mitjans com a divulgadora lingüística. Ha publicat el llibre Teràpia lingüística: Relaxa’t, que el català té solució! (Ara Llibres, 2022).