Les fonts del poder són diverses i van des del consens a la imposició. Els mecanismes que legitimen el poder poden ser de moltes menes i sovint no s’acaba de veure on acaba la raó i on comencen la superstició o la creença. D’altra banda, el poder necessita escenaris i símbols, perquè té un vessant dramatúrgic incontestable. Finalment, la mecànica del poder implica obediència, promesa, administració, tot un seguit d’engranatges que el fan possible i, alhora, susceptible de ser impugnat de manera recurrent.

Júlia Ojeda Caba és doctora en Humanitats i Comunicació (2023), professora i investigadora universitària. Juntament amb Anna Punsoda Ricart i Marta Roqueta-Fernàndez, ha tingut cura del volum col·lectiu Màtria o Barbàrie. Trenta veus del feminisme català (Angle, 2024). Col·labora amb diversos mitjans de comunicació com a especialista en literatura i acadèmica amb vocació de transferència pública (La Lectora, Ara, TV3, Catràdio, RAC1).