Quan es recupera la memòria històrica en clau femenina s’aborda gairebé sempre amb noms propis: escriptores, polítiques, esportistes, intel·lectuals, figures destacades i principals en la història. L’objectiu d’aquest cicle és reconèixer la feina feta pels noms comuns, el de les dones compromeses, militants de base recuperant els seus relats vitals i la seva tasca, contextualitzada a les comarques gironines, i que no apareix en els llibres d’història. S’abordarà des del paper polític de la dona durant la Guerra Civil, amb les primeres regidores als ajuntaments i les milicianes que van anar al front, fins a les esportistes que emergeixen durant la República.

A cada sessió temàtica es donarà també bibliografia (llibres, pel·lícules, exposicions, etc.) per complementar el contingut analitzat.

PROGRAMA

1. Com seguir el fil d’Ariadna: històries de vida femenines. Sessió inicial introductòria de com iniciar la recerca. Entre altres aspectes s’abordarà la funció dels arxius en la recuperació de la memòria històrica, el valor dels estudis històrics locals, la memòria oral i dels cronistes i el paper de les xarxes socials i la digitalització dels fons.

2. Pioneres en la política local. Les primeres regidores. Les dones a les comarques gironines durant la República: el sufragi femení.

3. El rol de la dona durant la guerra i la postguerra. L’organització de la solidaritat amb els recaptes i la distribució d’aliments i jerseis al front. Les milicianes del fusell i la bata blanca. Les padrines de guerra. Els dietaris. La doble repressió de la dona durant la dictadura franquista. 

4. Exiliades. L’exili interior (cas de la mestra Joaquima Planas i la modista Emília Puerto Olivares). L’exili circular (cas de la regidora Melitta Franz Guetner, exiliada a Xile i la seva neta Melitta Jiménez, exiliada durant la dictadura de Pinochet). L’herència de l’exili (cas Carme Bahí Anguera i la seva besneta Isabel Parera de Mèxic)

5. Les mestres. Des d’Antònia Adroher Pascual fins a d’altres mestres republicanes, un repàs a la importància de l’educació durant la República. El cas de l’escola Ignasi Iglesias de Montjuïc.

6. Esportistes. El cas poc conegut delClub d’Atletes Unides i de la seva presidenta Montserrat Font i del compromís a l’exili de la cassanenca Aminda Valls del Club Femení i d’Esports de Barcelona.