És l'any 1892 i el pintor noruec Edvard Munch recorda en el seu diari la gènesi d'una de les obres d'art més conegudes de la història, El crit: «Un vespre caminava per un sender, la ciutat era a un costat i el fiord a sota. Em vaig aturar i vaig mirar el fiord: el sol es ponia i els núvols es tornaven de color vermell sang. Vaig sentir un crit que travessava la natura; em semblava que sentia el crit.» El mateix any, el matemàtic francès Henri Poincaré va publicar Els mètodes nous de la mecànica celeste, un llibre que va ser un veritable terratrèmol per als matemàtics de la seva època: Poincaré descobreix que, a llarg termini, els moviments dels cossos celestes no són tan regulars i estables com s'havia pensat fins a aquell moment, sinó que poden ser extremadament imprevisibles, avui dia en diríem «caòtics». En particular, a partir del treball d'en Poincaré sabem que res no ens assegura que un dia la Terra no col·lisionarà amb Mart o Venus. Quina relació hi ha entre la pintura d’en Munch i el llibre d’en Poincaré?
En aquesta conferència veurem que, sorprenentment, la resposta a aquesta pregunta es juga en una partida de billar. Aquest joc tan comú, molt estimat pels matemàtics, conté nombrosos secrets geomètrics que ens permeten de comprendre al mateix temps com sortir de l'estat d'ansietat de la pintura d'en Munch i com trobar una manera de descriure els moviments dels planetes que sigui menys pessimista que la d'en Poincaré.

Santiago Barbieri és doctor en matemàtiques fonamentals per la Université Paris-Saclay (França) i per la Università degli studi Roma Tre (Itàlia). Especialitzat en l'estudi matemàtic dels fenòmens de moviment dels cossos (mecànica), ha estat investigador postdoctoral a la Universitat de Barcelona i investigador Juan de la Cierva a la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és professor lector al Departament d'Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística de la Universitat de Girona i col·labora regularment amb projectes divulgatius sobre art i matemàtica.