Molts de nosaltres creiem que el coneixement científic és objectiu, que la ciència és metòdica i per tant aliena a les creences o prejudicis dels que la cultiven. També creiem saber traçar amb claredat la frontera que separa allò que és científic d’allò que no ho és. Amb la intenció d’analitzar aquesta aura de neutralitat que hom atribueix a l’activitat científica, en aquesta edició de Contemporàlia i Ciència ens qüestionarem aquests i altres pressupòsits. També veurem que, com en qualsevol activitat humana, la producció científica no està lliure d’interessos espuris i mala praxi. I, com a exemple de proposta d’estudi que no sorgeix d’un àmbit estrictament acadèmic, ens interessarem per algunes tesis antropològiques agosarades sobre l’origen geofisiconeuronal del fet religiós.